L’obra de Jujol no és gaire coneguda, se’n solen conèixer quatre o cinc obres com a màxim, i en desenes de publicacions es repeteixen sempre les mateixes imatges. Les obres més conegudes de Jujol són les de Barcelona i Sant Joan Despí, però les del seu territori d’origen, el Camp de Tarragona, són les grans desconegudes; havent fet 63 obres, en prou feines si se’n coneixen dues.
Ser del Camp de Tarragona era un avantatge per als alumnes de Jujol, segons recorda Ràfols, els deia: “Los naturales del Campo de Tarragona perciben la belleza con mayor claridad que los barceloneses”. El que explica la frase és que l’arquitecte pensava que l’educació en contacte amb la natura d’un lloc com formava una mirada més apta per a la pràctica de l’arquitectura.
Jujol no s’entén com a creador sinó se n’entén la tradició. Va voler transformar la tradició viva que li van transmetre els seus mestres, sobretot Gallissà i Font i Gumà, amb qui va treballar, però també Gaudí, amb qui va col·laborar ja més madur. Jujol recull aquesta tradició, entesa com un ofici, i se la fa seva. Aconsegueix entendre com s’usen les tècniques que dominen els artesans de l’època per dotar-los de les formes i usos que només ell pensa. És diferent, doncs, treballar a Barcelona amb els materials més moderns que es pugui imaginar, amb treballadors que els dominen, que fer-ho a Els Pallaresos, per exemple, on les limitacions tècniques dels obrers i els materials són manifestes. Jujol no imposarà aquí una manera de fer disruptiva, sinó, més aviat, el que farà serà continuar el món que va heretar i transformar-lo. No vol fer del seu un món internacional, en vol continuar un de local com es fa amb els oficis, des de l’afecte.
Des d’aquesta base, Jujol treballarà de manera professional a Barcelona i Sant Joan Despí, on fa diverses construccions amb finalitats econòmiques: cases unifamiliars, plurifamiliars, tallers, botigues, etc., la feina d’un arquitecte. A més, Jujol feia feina com a professor, era catedràtic de dibuix a l’escola d’Arquitectura de Barcelona i professor d’escultura a l’Escola del Treball; matèries amb què desenvolupa la seva dèria per fer les coses amb les mans. La guerra el va deixar entre dues aigües, ja que no era prou conservador per als guanyadors, ni prou anticlerical per als perdedors. Després de la guerra, continuarà fent d’arquitecte, bàsicament, a Sant Joan Despí. La feina al Camp de Tarragona comença amb un encàrrec professional, el teatre del Patronat Obrer, però, mica en mica, es va convertir en prestació personal, duent a terme encàrrecs fets des de les parròquies locals. Jujol va treballar al Camp de Tarragona sobretot per organitzacions vinculades a l’església.
Descobrir les estratègies de projecte de Jujol en cada localització vol dir entendre el lloc. Hi ha estratègies compartides, però totes s’ajusten al lloc.
