L’encàrrec li fan les germanes Bofarull després de rebre una important herència i, inicialment, es tractava de reparar la façana sud, que era de fusta i estava en molt mal estat. Mica en mica, els encàrrecs es van anar succeint i Jujol, amb alguna pausa, va estar intervenint a la casa Bofarull durant divuit anys.
L’encàrrec era transformar una casa de poble en la casa més important del poble. La primera opció hauria estat tractar la casa com si fos un palau de ciutat, però Jujol entén el lloc en què es troba i opta per fer una celebració del camp a la casa. És per això que la casa està infectada d’animals, plena de flors, colors, etc.
A baix, al pati, hi ha jardineres revestides de ceràmiques de colors que dibuixen els llocs de les plantes, però hem d’imaginar el pati amb gallines i coloms (per això hi ha galliner i colomar); presidint el pati hi ha una gran figura que surt de terra a la que li brolla aigua per la boca. És un dragó, un insecte gegant, sembla un bitxo que acaba de sortir de la terra per extreure’n aigua a mode de font. El pati és la representació mateixa de la vida al camp: coses que surten de la terra i que l’home usa.
A dalt, coronant la caixa d’escala de la casa, hi ha una altra gran figura, es tracta de l’àngel custodi. La base piramidal on s’aguanta la figura és revestida de trossos i algunes peces senceres de ceràmica; hi ha plats, pots diversos i un porró. S’ha escrit molt sobre el porró, però la teoria de Llinàs que afirma que es tracta d’una taula parada per als habitants del cel, pren sentit si pensem en la posició del porró, en l’àngel i en el fet que té la seva contrapart amb el bitxo del pati.
Entre la part de dalt de la casa i la part de baix, hi ha l’escala, que és on es trobaran els animals terrestres, representats per unes serps que s’enrosquen fent la barana de l’escala i pels que habiten el cel, representats per uns ocells que, al capdamunt, aguanten les cordes on anava penjada la làmpada.
