L’ampliació de la casa és l’encàrrec d’un canonge de la catedral de Tarragona. A la casa existent s’hi entrava per la Baixada del Roser numero 12 i tenia la paret posterior sobre la línia de la muralla de Tarragona, que havia sigut destruïda uns anys abans. En aquesta línia hi havia algunes construccions -galliners- adossats i Jujol decideix girar la casa i que doni a l’actual Via de l’Imperi Romà. Jujol resol l’encàrrec construint una façana.
La façana té dues tècniques que Jujol ja havia usat abans però que combinades seran les percussores d’altres construccions per significar-ne la importància. L’ús del ferro als balcons ja l’havia assajat en la seva col·laboració amb Gaudí a la Casa Milà –sobretot en els patis interiors; l’ús dels esgrafiats com a element significatiu al pla de façana ja l’ havia experimentat en la seva col·laboració amb Gallissà, per exemple a la casa del carrer Girona cantonada Mallorca de Barcelona. La façana podem dir que és una combinació d’aquestes dues tècniques. Els esgrafiats ressegueixen els forats existents assenyalant el forat i per tant, el gruix del mur; els ferros singularitzen l’espai del pis principal i del balcó del primer pis amb una reixa metàl·lica que, quan gira la cantonada, es transforma en un banc.
