L’ermita del Roser, construïda al S.XVI, tenia una gran devoció per l’època entre els fidels del poble de Vallmoll. La construcció, bastant envellida, necessitava una renovació, i la van encarregar a Jujol. En aquesta ocasió, la reforma consisteix en deixar el volum i modificar la resta, transformant completament la construcció.
Aquí es produeix una revelació: la matèria té oculta la forma que Jujol vol trobar i només ell la va erosionant, fins a trobar-la. És un procés de desvelar la forma, no a base de modelar ni a base d’afegir, sinó d’anar traient fins a trobar la forma que interessa. Si l’ermita està dedicada al Roser, el que trobarem majoritàriament seran roses. Al rosetó que fa Jujol a la portada de l’església hi ha quatre roses que marquen les diagonals entre semicercle i semicercle; al terra, l’alabastre està gravat amb diversos motius, entre els quals hi havia unes roses; la pintura la podem interpretar també com un gran esbarzer que protegeix les roses de l’església i s’estén per parets interiors i exteriors, així com els motius que es troben gravats al terra.