És un dels primers encàrrecs que rep Jujol després del Teatre Metropol. La voluntat del mossèn del poble era acabar el campanar per poder posar-hi la campana. No sabem si va ser Jujol o si l’encàrrec ja incloïa el penell, però que hi sigui no és del tot habitual.
Jujol decideix que la intervenció és col·locar una estructura aèria que coroni l’antic campanar i, damunt, per accentuar-ne la lleugeresa, un element mòbil, un penell. Jujol no busca només la lleugeresa, busca també la verticalitat de l’església, afirmar-ne la seva posició al territori, assenyalar el caràcter sagrat d’aquell lloc sobre l’horitzontal del Camp, és una característica que podrem veure en molts dels seus projectes al Territori Jujol, quan pot intervenir a l’exterior. Aquesta idea de verticalitat queda accentuada per l’element mòbil de dalt de la torre, col·locar un penell equival a un punt d’atracció per tothom que estigui al voltant; un reclam que farà més visible l’església. El penell és una creu amb precisió geomètrica, l’eix, i un lleó que li dona la cua, però amb el cap girat cap a la creu. Sembla com si el lleó volgués agafar la creu, però l’acció del vent fa que per més que ho intenti no pugui mai.
