Jujol el va rebre l’encàrrec de l’antic rector de Montferri que, en ser traslladat al Vendrell el 1929, decidí emprendre una sèrie d’obres de millora a la parròquia. Les obres primer van ser petites, però després de les destrosses de la Guerra Civil, es torna a demanar a Jujol que arreglés pràcticament tota l’església. Jujol va morir mentre estaven en execució les obres i les va acabar la seva filla, Tecla Jujol, que n’era l’ajudant.
La destrucció de bona part dels retaules barrocs, fets amb fusta, el 1936, va deixar orfes de les imatges populars de moltes esglésies de poble. Aquí, Jujol fa una versió del barroc de les esglésies de poble; formalment, amb les columnes salomòniques, però sobretot pel que fa al color. El color no sembla adherit al terra, sembla injectat de color, terres de formigó continu amb pedres incrustades, parets inundades de color, baldaquins, aurèoles, etc., tots els elements necessaris per recrear el barroc, que agafen un altre significat en mans de Jujol. Els roigs i daurats que estan pertot arreu, parets, terres, elements mobles, escultures, etc., generen uns efectes molt dramàtics, que Jujol controla combinant-los amb els efectes lumínics.
