Aquesta obra no la podem considerar com un encàrrec. Jujol va fer tot el que va caldre, des d’objectes fins a mobles, passant per dissenys de roba o rehabilitacions arquitectòniques al Gremi de Pagesos, durant dues etapes i sense interès econòmic. Era la seva manera de participar en la vida del Gremi. L’activitat pública de l’entitat es concentrava en Divendres Sant, quan treuen en processó els dos passos: el del Sant Sepulcre i el de la Pietat –ambdós els va dissenyar Jujol.
Al Gremi de Pagesos veiem que Jujol és arquitecte en tant que modifica allò que té entre les mans i li dona un nou significat, ja sigui una tela amb una sanefa, ja sigui policromant una talla, ja sigui fent un pas per a processó, ja sigui modificant la direcció principal de l’església, etc. La idea és usar un material que no té cap interès a col·laborar amb el Gremi de Pagesos. La modificació en forma de pintura, en forma de talla, en forma d’estructura arquitectònica, fa que aquests objectes prenguin sentit i col·laborin en la congregació religiosa.
Jujol era professor d’escultura a l’Escola del Treball i, quan va haver de fer el Misteri de la Pietat, el va fer esculpir, però, segons diu el seu fill i biògraf, anava cada dia al taller a veure com avançava i, de vegades, ajudava a donar forma de tal manera que Maria té la fisonomia de la seva esposa. Aquesta confiança en el fet que, ajudant fins i tot en l’execució, el material acabarà agafant la forma que ell desitja i col·laborar així a la història que ha d’explicar, és una característica de l’arquitectura de Jujol que aquí es veu clara.
