Un alt càrrec de la catedral de Tarragona tenia una vinculació personal amb Constantí i, sabent la necessitat de millores de la parròquia, va contactar amb Jujol perquè participés de l’empresa. És un d’aquests projectes prototípics que tenia Jujol al Camp de Tarragona, que tenien data d’inici i no se sabien quan acabaven.
No és una reforma integral, son intervencions aïllades, però, com si fossin agulles d’acupuntura, acaben sanant els diversos mals que tenia l’església, i la nau s’acaba convertint en una arquitectura de Jujol. Totes les intervencions van en la direcció de donar lleugeresa, així, les reixes perden pes amb les seves formes flonges o els bancs sembla que es desmaterialitzin amb les formes corbes i ameboides. És una característica de l’arquitectura de Jujol, que usa materials que sembla que pesin molt però que quan els usa en arquitectures de caràcter religiós, semblen alleugerir-se per complir un programa figuratiu, el de l’Ascensió.
